El meu fill o filla s’ha lesionat en una activitat esportiva

• La natació és un bon esport, i aprendre a nedar és una necessitat o al menys una precaució convenient. Però també cal que el centre que l’organitza tingui unes instal·lacions adequades per evitar relliscades, i una ràtio de monitors titulats i preparats suficient. Sense això, una piscina pot ser el lloc on trencar-nos una cama o ofegar-nos en el pitjor dels casos. Per descomptat no seria la primera vegada.
• L’escalada proporciona agilitat, equilibri, destresa i afavoreix la concentració. Els nostres fills i filles aprendran a tenir precaució. Esperem quan els apuntem que el material sigui adequat, així com l’avaluació de risc per part de monitors ben preparats i en nombre suficient. No cal dir la infinitat d’accidents que poden ocórrer si això no és així.
• Muntar a cavall és divertit i saludable, ia més tenim l’al·licient de la relació amb un ésser viu de notable “intel·ligència”. Però si no es gradua adequadament per l’escola d’equitació nostre accés i progressió els danys poden ser quantiosos i greus. Recordem que no tots els cavalls necessiten d’igual destresa, i el sol fet de fer-nos muntar un que no sigui de l’nivell adequat ens genera un risc important.
• Jugar a futbol o bàsquet. Que pot ser més habitual. Però això no li resta risc, des del propi de la simple activitat, fins a la mala regulació de la mateixa, els materials defectuosos o la manca de vigilància i cura. Qui organitza qualsevol activitat, sense necessitat que sigui especialment perillosa, té el deure d’evitar riscos innecessaris.
• En qualsevol d’aquests casos, i molts altres de semblants, no tens perquè acceptar resignadament els perjudicis causadoa a tu o als teus fills o filles. Actua i defensa els teus drets.

No seran poques les preguntes que et facis. La complexitat legal requereix que et assessors. Una bona gestió t’estalviarà diners i et facilitarà trobar les millors opcions per a tu.

Potser algú t’ha dit que si practicava esport ja sàvies a què s’exposava. Els tribunals han establert que si l’esport comporta un risc major -com succeeix en particular amb les activitats de lluita i arts marcials- la responsabilitat es redueix a el temps que s’eleva l’assumpció voluntària d’un risc de lesions per l’alumne, sempre que el professor no incrementi el risc de patir danys pels alumnes amb la seva actitud per acció o omissió durant les classes. I aquí són molts els elements a valorar, com ara instal·lacions, ràtio de monitors o material emprat.

Trobarem el millor camí. Recorremlo junts.